dilluns 13 d’octubre de 2008

Ejemplos de Light Verse en inglés. Traducción de Ángel-Luis Pujante.

He recibido de Ángel Luis Pujante unas bellas traducciones de uno bellos poemas irónicos de poetas ingleses y le he pedido permiso para publicarlas en mi blog. El poema ameno, cómico o curioso en lengua inglesa suele asociarse con nombres como Thomas Hood, Edward Lear, Lewis Carroll o, en nuestro siglo, Ogden Nash. Sin embargo, la vena chistosa también asoma en la obra de figuras como Dryden, Burns, Coleridge, Byron o el novelista Thackeray. De ello dan testimonio los poemas que siguen, puestos quizá por primera vez en lengua española. La poesía inglesa que aspira a la dignidad de expresión suele prescindir de la rima. El poema jocoso la necesita. Por eso, una traducción que quiera imitar o, al menos, sugerir los efectos del original debe proponerse una composición equivalente con presencia de
versos rimados.


JOHN DRYDEN

Here lies my wife.
Here let her lie!
Now she's at rest
And so am I.

Mi esposa aquí yace;

dejadla yacer.

Ahora descansa

y yo también.


WILLIAM BLAKE

I was buried near this dyke,

That my friends may weep as much as they like.

Estoy enterrado

cerca de una presa.

Vengan mis amigos,

lloren cuanto quieran.


SAMUEL COLERIDGE

Swans sing before they die 'twere no bad thing
Should certain persons die before they sing.

Canta el cisne antes de morir. No estaría mal
que algunos muriesen antes de cantar
.


LORD BYRON

Posterity will ne'er survey
A noble grave than this:
Here lie the bones of Castlereagh:
Stop, traveller, ... ....

No es posible que el mañana

sepulcro más noble vea.

Aquí yace un gran político;

detente, viajero y m...


ROBERT BURNS

“Addresed to a gentleman at table
who kept boasting of the company he kept.”

What of lords with whom you've supped,
And of dukes that you dined with yestreen!
A louse, sir, is still a louse,
Though it crawl on the locks of a queen.

“Dirigido a un comensal que presumía de
las compañías que frecuentaba.”

¡Seguid comiendo con lores
y con duques id de cena!
El piojo es también piojo
en los bucles de una reina.



WILLIAM MAKEPEACE THACKERAY

“THE SORROWS OF WERTHER”

Werther had a love for Charlotte
Such as words could never utter;
Would you know how first he met her?
She was cutting bread and butter.

Charlotte was a married lady,
And a moral man was Werther,
And, for all the wealth of
Indies,
Would do nothing for to hurt her.

So he sighed and pined and ogled,
And his passion boiled and bubbled,
Till he blew his silly brains out,
And no more was by it troubled.

Charlotte, having seen his body
Borne before her on a shutter,
Like a well-conducted person,
Went on cutting bread and butter.


“LAS PENAS DE WERTHER”

Werther amaba a Carlota
con amor que maravilla.
La vio cuando ella cortaba
el pan y la mantequilla.

Carlota estaba casada
y Werther no era inmoral:
por todo el oro de Indias
no le haría ningún mal.

Así que lloró y penó
y la pasión le hizo hervir
hasta saltarse los sesos
y ya nunca más sufrir.

Carlota, al ver su cadáver
llevado en una camilla,

muy digna siguió cortando

el pan y la mantequilla.

4 comentaris:

Jaume Radigales ha dit...

Fantàstic blog. No el coneixia. Sóc un autènctic "fan" de les teves traduccions. Tinc tots els Sahkespeare, inclosa la meravellosa edició dels sonets. Enhorabona!

http://dietarioperistic.blogspot.com/

Biel Bonaparte ha dit...

Jo també vaig disfrutar moltíssim la seva edició dels sonets de Shakespeare. A més, ve acompanyada d'un pròleg molt interessant i suggerent. D'altra banda, estimo molt la seva edició dels poemes d'Auden, un poeta com un bon formatge local.
Actualment sóc estudiant d'Humanitats a la Universitat Pompeu Fabra i un missatge com el seu -em refereixo al pròleg dels Sonets- és la mar d'encoratjador. L'autèntica poesia la selecciona el temps, i només el temps -edificat, en el fons, amb la sang de molts homes- pot actuar com a únic jutge just en la literatura.

jsjuncosa ha dit...

Una llengua és un mirall que l’home ha creat amb l’esperança de poder veure-hi reflectit allò que creu que l’envolta. Intentar de reflectir en un segon mirall la imatge del primer, és l’objectiu -tan innocent com agosarat- de qualsevol traducció. És fàcil de constatar que totes les llengües tenen paraules intraduïbles: però és que potser tots els pobles tenen necessitat d’amagar algun secret. Descobrir-los, no és res més que la il•lusió, també ben innocent, de tots aquells que volem aprendre idiomes.

Sara Marugan ha dit...

"Use power with power, and slay me not by art". (The Sonnets, 139, William Shakespeare)